- Constitució de la junta del Patronat de l’Hospital i inici de la construcció de l’edifici.
L’Acta de constitució de la Junta del Patronat de l’Hospital d’Olesa de Montserrat va ser efectuada el 25 de novembre de 1927. Aquesta primera junta va estar presidida pel Sr. Alcalde, D. Salvador Casas i Baltasar i la vicepresidència va recaure en el Sr. Rector, D. Pere Montcunill i Martra. La resta de càrrecs de la junta eren ocupats pel Sr. Emili Blanxart i Pedrals com a ¿contralor?, el Sr. Benet Margarit i ¿Font? com a tresorer i el Sr. Joan Torras i Font actuant com a secretari. A més a més, els senyors Llorenç Zapater i Pascual, Miquel Tobella i Valls i Josep Pujol i Batallé van ser nomenats substituts dels càrrecs de controlador, tresorer i secretari respectivament.[1]
A l’any 1930 sabem que la segona planta de l’edifici ja estava finalitzada i va ser destinada a allotjar les germanes que restaven al servei del mateix Hospital.
L’estudi de la utilització provisional i immediata de l’edifici de l’Hospital en construcció va ser encarregat per la Junta del Patronat de l’Hospital a l’arquitecte municipal Josep Ros i Ros
La pretensió era instal·lar a la planta baixa les sales de malalts, suprimir la galeria i construir les naus laterals al cos central posterior.
La nau d’Orient era la més banyada pel sol.
En la nau de Ponent estava previst instal·lar els serveis del dispensari municipal, quin era d’urgent necessitat donat el caràcter industrial de la vila. El dispensari disposava de vestíbul, sales de cures, departament d’útils o botiquí i dormitori separat del servei general de l’Hospital, però en comunicació directa amb el mateix. També es va instal·lar l’oratori, en comunicació directa amb el rebedor.
Nau central: serveis de relació, cuina, escala, menjador i sala de labors.
Primer pis i soterrani: es van construir l’escala i les galeries laterals del cos central posterior (no es van fer cap obra sinó les necessàries a les relacionades amb el servei de planta baixa i segon pis).
Segon pis: instal·lació de les cel·les de les germanes en els naus Orient i Central.
- Nau Orient: 7 cel·les o dormitoris
- Nau Central: sala de passos perduts, sala de planxar (orientada al nord).
Segons la memòria descriptiva presentada per l’arquitecte municipal, Sr. Josep Ros i Ros:
Amb la República?……. president: Fèlix Figueras Aragay, vice-president: Pere Montcunill (“cura párroco”) que delegava en Joan Massana (“cura economo”)?
Es van posar tots els esforços en la finalització de les Escoles i l’Escorxador i van deixar aturada la construcció de l’Hospital.
Amb la guerra civil, Olesa de Montserrat va allotjar durant l’any ……….. el Centre de Reclutament i Instrucció Militar. El CRIM es va fer seus els edificis de les Escoles i l’Hospital. L’edifici de l’Hospital va servir com a allotjament a soldats i oficials de l’exèrcit republicà durant l’estada del CRIM a Olesa.
Malgrat les il·lusions invertides, els canvis polítics que van enfonsar Espanya fins a dur-la a una guerra civil i la posterior penúria econòmica que va desolar tot l’estat, van provocar que l’edifici restés inacabat i en una situació d’abandonament durant gairebé 20 anys.
- Finalització de les obres, inauguració i primers fruits (1940?/1948-1985)
El llibre d’actes de la junta es va reprendre a 1 de gener de 1948, en sessió deliberada en el mateix edifici de l’Hospital amb la necessitat de recompondre la Junta Directiva del Patronat. Les vacants que calia suplir eren les del tresorer Benet Margarit i Font i les dels suplents de ¿contralor? (contador) i tresorer Llorenç Zapater i Pascual i Miquel Tobella i Valls, tots morts assassinats durant la guerra i la posterior repressió. Malgrat no disposar de les actes de la junta d’entre 1927 i 1948, hem de suposar que els càrrecs de president i vice-president de la junta de l’Hospital fins a l’any 1936 van recaure, per defecte, en l’alcalde Fèlix Figueras Aragay i en el rector Mn. Pere Montcunill (“cura párroco”) que delegava en Mn. Joan Massana (“cura economo”)?. Tots tres també van morir en el transcurs dels actes paramilitars de venjança i barbàrie durant i després de la guerra civil.
Aquesta nova junta, reconstituïda amb l’objectiu de finalitzar les obres de construcció de l’Hospital va quedar presidida per l’alcalde-president de la vila d’Olesa, Sr. Guillem Almirall i Suñol. La vice-presidència va recaure en el rector Mn. Llàtzer Torà i Arnau i integrada pels senyors Emili Blanxart i Pedrals, Joan Torras i Font i Joan Boada i Domènech en els càrrecs de contador, secretari i tresorer. Els substituts dels tres darrers van ser els senyors Joan Dalmases i Carreras, Conrad Cabasa i Massagué i Josep Pujol i Batallé.
En la següent reunió de junta celebrada a 3 de juny de 1948 es va donar compta del pressupost per a la finalització de les obres, elaborat per l’aparellador Sr. Magí Castelltort (30 de maig de 1948). La junta va aprovar el pressupost presentat i la consegüent realització dels treballs previstos avançant per plantes segons les disponibilitats econòmiques. En aquesta reunió es va fer palesa la necessitat d’un préstec de 100.000 pessetes per tal de finalitzar les obres del pis superior, fet que comportaria la imminent posada en marxa de l’Hospital.
A 5 de juliol del mateix any la junta va acordar demanar el préstec mencionat a la Caixa de Pensions, actuant com a avaladors els senyors Guillem Almirall i Suñol, Joan Boada i Domènech, Joan Dalmases i Carreras, Josep Pujol i Batallé, Emili Blanxart i Pedrals, Joan Torras i Font, Conrad Cabasa i Massagué, Gaietà Dalmases i Montserrat, Miquel Lloveras i Bochaca i Francesc Carreras i Boada. A més es va acordar fer una crida a les empreses, indústries, comerços i contribuents de la població per tal de que suscrivin una subvenció fixa o periòdica per suplir les diverses atencions necessàries per l’obra.
A 26 de juliol es va realitzar una reunió extraordinària per tal d’adjudicar al contractista Sr. Marià Castelltort per tal de finalitzar les obres de l’Hospital segons el pressupost presentat anteriorment per l’aparellador Sr. Magí Castelltort, que assolia la quantitat de 93.513,75 pessetes.
27 d’agost de 1948: junta extraordinària. Les obres ja han començat.
25 d’octubre de 1948: s’accepta el pressupost presentat per Magí Castelltort per tal de finalitzar les obres del primer pis (44.595 pts.). En aquesta reunió Mn. Lluís Sitjà ja actua com a vice-president en substitució de Mn. Llàtzer Torà.
7 de novembre de 1948: junta extraordinària. S’acorda acceptar el pressupostos presentats pel Sr. Pere Grivé i Junqueras referent al pintat de l’edifici (2.700 pts) i pel Sr. Vicenç Milà i Sanahuja per la col·locació dels vidres (2136,03 pts).
26 de desembre de 1948: es designa a Marià Castelltort per a la finalització i embelliment de la façana per un import de 4.410, 95 pts. S’acorda també designar a Pere Grivé Junqueras per al pintat del vestíbul, bigues de ferro del primer pis, 7 habitacions, 2 passadissos, menjador, cuina, bany, “despensa”, water i escala amb arrambadors “a l’esmalt” pel preu de 3.300 pts.
25 de desembre de 1948: S’acorda que l’entitat s’anomeni “Hospital de Nostra Senyora de Montserrat”.
23-1-1949: L’entitat s’adhereix a l’homenatge que es farà al sr. Alcalde el 25 d’abril de 1949 en motiu d’haver sigut declarat Fill Adoptiu de la Vila i haver sigut concedida la Medalla de Plata de la Vila. Procedir a la inauguració de l’Hospital i la seva benedicció per l’Autoritat Eclesiàstica i permetre l’entrada al públic durant 2 dies festius consecutius.
25-2-1949: construir el “desague”. Habilitar l’Hospital realitzant el trasllat de mobiliari, hospitalitzats i Germanes Josefines amb l’objectiu que el 25 de març ja hi siguin en el nou local.
25-3-1949: lectura del projecte de Reglament realitzat per a l’Hospital i la seva Junta Directiva. S’acorda, juntament amb la intervenció de la Rda. Mare Superiora de l’Hospital, procedir a la redacció i estudi dels preus que han de regir pels malalts interns en el dit establiment. Es fixa en 15 ptes. l’estància, amb els gastos de manutenció i assistència mèdic-farmacèutica a part.
25-4-1949: estudi de les esmenes fetes pels membres de la Junta al Reglament de l’Hospital, algunes de les quals són acceptades i s’acorda redactar un nou borrador.
Primer cas d’“internament” per una àvia olesana, demanat pel Sr. Dalmases i passat a la Junta Municipal de Beneficència.
Lloguer de l’Hort de l’Hospital a Emili Mata i Riba (contracte pel qual la meitat dels fruits aniran a satisfer les necessitats de les Germanes de l’Hospital).
25-5-1949: s’acorda la construcció d’un dipòsit de ciment armat per tal de retenir aigua per a ser utilitzada pel rec de l’hort, així com també un galliner.
S’aprova el projecte de Reglament per al règim de la Junta Directiva i Establiment de l’Hospital, a l’espera de que el Ministeri de Governació, a través de l’Excel·lentíssim Sr. Governador Civil de la Província, d’acord amb la legislació sobre Beneficència particular.
25-1-1951: Lectura de la memòria presentada pel Sr. Josep Sacañana Samper referent a la instal·lació d’un quiròfan per tal de poder intervenir a malalts de l’Assegurança de Malaltia, els de Beneficència de l’Ajuntament, accidents de treball i particulars. Aquesta proposta queda pendent de resolució per a un detingut estudi.
S’aprova una subvenció a les Germanes Josefines consistent a 15 pessetes diàries per malalt que ingressi a l’Hospital, i 6000 ptes. anuals en concepte de neteja i cura de l’Hospital. S’acorda la construcció d’una edificació adecuada que serveixi com a Dipòsit Municipal, per ús del Municipi i els Jutjats de la vila.
10-1-1954: El president ja és Argimir Matas Casanovas.
Es classifica la fundació anomenada Hospital de Nostra Senyora de Montserrat, com de beneficència particular.
La Junta acorda donar vigència als Estatuts confeccionats a 22 de juny de 1949 per a que regeixi (segueixi regint?) el funcionament de la Institució.
S’acorda sol·licitar la col·laboració de les autoritats locals per a la organització d’algún acte pro-Hospital, per tal de recollir fons i continuar la campanya de finalització de l’edifici.
S’acorda que en el moment que sigui satisfet l’últim plaç a la Caixa de Pensions per a l’amortització del préstec, que serà el mateix any 1954, es faci una reunió de Junta per deliberar sobre la possibilitat d’instal·lar un quiròfan, Dipòsit Municipal,… i també la instal·lació del cartell “Hospital de Nostra Senyora de Montserrat”.
*** Donacions de cases i solars per tal d’ingressar a l’Hospital a perpetuïtat.
Després d’una reuní celebrada entre l’ajuntament, els metges de la vila i la Mútua de Terrassa, es sol·licita una dependència dins de l’Hospital per a que funcioni com a Dispensari Municipal. La petició és acceptada.
També s’accedeix a la petició feta per part de l’ajuntament demanant un lloc dins de l’Hospital que funcioni com a Dipòsit Municipal de Cadàvers i Sala d’Autòpsies (s’acorda cedir una parcel·la de terreny suficient en l’angle final del pati-hort).
5-6-1954: es proposa construir les voreres de l’Hospital.
S’acorda demanar a l’aparellador municipal Sr. Magí Castelltort que, juntament amb els vocals de la Junta, Srs. Blanxart i Boada, confeccionin un pressupost per a la construcció del Dispensari Municipal.
S’acorda escriure una carta als avaladors donant les gràcies i dient que el préstec s’ha finalitzat.
Després de l’estudi del projecte de dispensari s’acorda ampliar l’estudi a planejar tota la planta baixa de l’edifici per tal d’agermanar la totalitat dels serveis.
6-9-1954: ingressos i despeses (dèficit de 23.000,35 ptes.)
S’acorda una nova tarifa de preus: 15 ptes. diàries per beneficència, 50 ptes. diàries per casos particulars + 10 ptes. per gastos d’habitació= 60 ptes.
Presentació dels plànols del Dispensari (amb informe favorable dels metges de la vila).
4-10-1954: compra d’una nevera (es dona les gràcies en el número següent del diari Olesa).
S’estudia un avantprojecte de Reglament per tal de constituir una Mutualitat amb la finalitat de verificar els enterraments dels associats.
8-11-1954: mort de la germana Querubines (Rosa) Ibàñez Pons.
13-12-1954: estudi del pressupost presentat per l’aparellador Sr. Magí Castelltort per a la construcció del Dispensari Municipal. S’acroda concedir la construcció del Dispensari, amb el pressupost i els plànols presentats al contratista Sr. Marià Castelltort.
7-2-1955: s’examina l’estat de les obres del dispensari.
S’aprova el Reglament per constituir una Mutualitat en vista a fins econòmics revertibles a l’Hospital.
7-3-1955: S’examina l’estat de les obres del dispensari.
2-5-1955: S’examina l’estat de les obres del dispensari.
Es dóna permís a una comissió de veïns de l’eixample per a que es guardi en un local de l’Hospital el “Pas” que projecten construir (i que serà guardat i cuidat per les mateixes Germanes).
S’acorda posar en marxa la “Mutualitat Sant Bernat”
6-6-1955: S’han cursat a l’organisme superior competent els Estatuts per a l’aprovació de la “Mutualitat Sant Bernat”. Per tal de que es pugui actuar ràpidament, la Federació de Mutualitats de Catalunya ha delegat en la Junta de l’Hospital el seu nom i firma.
Visita al Dispensari ja finalitzat: molt bonic.
4-7-1955: S’encarrega a Salvador Alert que verifiqui els treballs d’organització i afiliació a la “Mutualitat”. La part administrativa i burocràtica anirà a càrrec de la gestoria Palet de Terrassa.
S’aprova la indicació formulada per l’ajuntament d’inaugurar i beneir el dispensari durant la Festa Major.
1-8-1955: ampliació del dispensari ja inaugurat a una habitació del costat, per tal de que funcioni com a oculista.
Conveni entre l’ajuntament i l’hospital per a la utilització del dispensari.
Gran nombre d’afiliats a la nova mutualitat, organitzada com a delegació de la Federació de Mutualitats de Catalunya.
6-8-1955: s’amplia el servei de l’hospital a oculista, dentista i otorinolaringologia.
5-9-1955: La Federació de Mutualitats de Catalunya confirma l’aprovació, donada ja verbalment, per actuar en nom de la dita federació fins que no sigui aprovat definitivament el Reglament de la projectada “Mutualitat Sant Bernat”.
És aprovat per la Junta de Beneficència del Govern Civil el pressupost de gastos i ingressos corresponent al present any.
Les Germanes demanen un augment de la subvenció de 6000 a 15000 (se li dona 10000).
Conveni entre l’ajuntament i l’hospital per l’ús del dispensari (mirar més detalladament).
3-10-1955: Reglament de l’Hospital.
1-3-1967: Es nomena a Jaume Dalmases per a que formi una comissió que organitzi un festival a Benefici de l’Hospital.
5-4-1967: diners rebuts per Francesc Garcia Milà per a la instal·lació d’un “montacargas”.
S’acorda celebrar el naixement n. 1000 amb un espectacle infantil en el pati de les Escoles Nacionals (un diumenge de principis de juny), i en el que s’invitarà els 1000 nascuts i els seus familiars. L’organitzador serà el membre de la Junta Fermí Pujol.
10-5-1967: s’anuncia que ja ha ocorregut el naixement n. 1000 (6-5-1967) essent la mare Isabel Martí Massip. S’acorda obrir una llibreta amb 1000 ptes. per a la nounat, dins el programa de la festa infantil que se celebrarà el 4 de juny de 1967.
S’acorda donar les gràcies a la Creu Roja per ajudar la Institució de l’Hospital en la tasca d’ajuda dels avis impossibilitats.
Possibilitat de compra del cotxe que era utilitzat per la funerària i que era pertanyent a l’empresa Egarense S. A. de Terrassa.
7-6-1967: visita a les obres d’instal·lació del “montacargas”.
S’acorda ampliar l’office del primer pis, degut a que amb la instal·lació del “montacargas” quedaria amb espai insuficient.
S’acorda que consti en acta l’agraïment a totes les persones i empreses que han col·laborat desinteressadament en el Festival Infantil (Aquest agraïment s’expressarà en el pròxim n. del diari “Olesa”, i a més es trametrà un escrit al Gremi de Forners, Gremi de “Tocinaires”, magatzems Jorba de Manresa, Casa Suchard, empresa C.O.B.E.G.A. i a Leandro Buenaventura).
5-7-1967: Substitució de la Rvda. Mare Josefa Bartrons per la Rvda. Mare Teresa Vilella Monclús.
24-8-1967: La Mutualitat de Previssió Social Sant Bernat traspassa, per voluntat de l’Hospital, el Servei Municipal de Pompes Fúnebres al mateix Hospital.
8-11-1967: “Ante la negligéncia del Dr. Puig Marcet de Terrassa en no retirar los aparatos de Rayos X de su propiedad que no utiliza, se acuerda comunicar-le en carta certificada que esta Junta no se hace responsable del deterioro que pudieran sufrir, al haberlos tenido que colocar a la intemperie por necesidad de todas las habitaciones”.
Jaume Dalmases informa que no ha sigut possible la organització d’un festival pro-hospital per no haver trobat local.
S’encarrega a Jaume Dalmases 36 tovalloles per a ús de la Institució.
S’accepta del Sr. Amadeu Paltor un donatiu de figures de maternitat que es colocaran en les habitacions de parteres.
S’acorda procedir a l’estudi d’un projecte d’instal·lació d’una dependència per a “l’aseo” d’àvies acollides.
13-12-1967: mort del Dr. Joaquim Amat, membre de la Junta de l’Hospital (l’útima reunió de junta que va anar va ser la del 10 de maig de 1967).
3-4-1968: El vicepresident Joan Rius, plega en ser destinat a la parròquia de Santa Maria de Sants.
10-6-1968: Entra com a vicepresident Jaume Serrano.
Entra com a director de la Institució el Dr. ¿Magnérico? Medina, en qualitat de metge titular municipal, d’acord amb el reglament de la mateixa institució.
6-11-1968: canvi de president, entra Antoni Martí Piera.
S’acorda el canvi d’horari de les reunions (de les 12:30 a la nit “20h”).
9-1-1969: S’acorda celebrar un festival benèfic “en pro a la Institución” amb la intervenció dels “renombrados conjuntos de la canción moderna” “Luís Aguilé y su orquesta”, “Chacho y sus Rumbas”, “Los tres Hernandez”, “Los Gritos” i també una desfilada de models d’alta pelleteria (dissabte 18 de gener de 1969 al Teatre de la Passió).
5-2-1969: el festival va donar uns beneficis de 34.355 ptes. Gràcies a Luís Aguilé per la seva col·laboració desinteressada i a Francisco Flaqué per la seva intervenció directa en la organització del festival, que ha fet possible el pressupost fora de costum.
3-6-1970: construcció urgent, entre els WC i el menjador, d’un bany per als asilats.
26-6-1970: membres de la junta anotats al marge (Antonio Martí, Jaime Serrano, José Serra i Duran, Jaime Dalmases Muntané, Juan Boada, Fermín Pujol, Juan Torrella i Cascante i Conrado Cabassa i Massagué).
2-9-1970: S’acaba de pagar la compra del cotxe de la funerària a la empresa Egarense S. A.
16-12-1970: s’encarrega la reparació del dipòsit d’aigua de l’hort.
10-2-1971: construcció d’un bany per als asilats.
*** donatius constants de la Mutualitat de Previsió Social Sant Bernat***
A finals de 1971 hi ha problemes de personal de la funerària i s’examinen diferents pressupostos.
22-12-1971: es rep una torre que en el seu temps va donar el Rnt. Cebrià Montserrat.
La Institució s’estructura des de ja fa un temps en diferents seccions, entre les quals hi ha intercanvi constant de diners:
- Sección Ambulancia.
- Sección Pompas Fúnebres.
- Sección Obras.
Era habitual que particulars, associacions i empreses féssin donatius en metàl·lic i en objectes-maquinària.
6-4-1972: en la reunió de Junta assisteixen com a representants de la Mutualitat Sant Bernat els senyors Maties Morte i Carles Buch.
Renúncia del senyor Joan Torrella i Cascante del càrrec de Tresorer i el substitueix el senyor Joan Boada i Domènech.
3-5-1971: S’acorda canviar totalment el sistema de calefacció, posant-ne un de gas-propà, amb una caldera nova especial instal·lada en un dipòsit descobert a l’hort.
S’acorda reparar tot el sostre de l’antic edifici, que està molt deteriorat.
(encarregat a l’empresa local de construcció José Vilà)
S’acorda reparar les goteres “constants” de la capella.
(encarregat a l’empresa local de construcció José Vilà)
Aquests desperfectes van ser causats per un temporal el dia 21 de setembre de 1970.
També hi ha goteres en el sostre del “edificio nuevo del asilo de ancianos”.
(s’encarrega el projecte per aixecar un altre pis a l’arquitecte Josep Campmany).
Modificació total de la cuina, que està molt deteriorada; i caldria canviar, fins hi tot, les bigues i el cel-ras.
(encarregat a l’empresa local de construcció José Vilà)
5-7-1972: enderroc del vallat exterior, per substituïr-la per una latra de més baixa i de reixa, per tal que els avis tinguin millors vistes en els seus passeigs pel pati.
Visita a les obres.
6-91972: es demanen diferents pressupostos per a la construcció de la nova valla metàl·lica.
Canvi de superiora (marxa Teresa Vidiella i entra Misericòrdia Pradell).
Els Serveis Funeraris d’Olesa donen cobertura a Ullastrell i a partir d’ara també a Vacarisses.
La Creu Roja vol unir en un sol servei les 2 ambulàncies operatives a Olesa, però la Institució ho rebutja perque l’ambulància de l’Hospital va ser adquirida per subscripció popular.
18-10-1972: es realitza el primer enterro a Vacarisses.
S’aprova per a la seva execució, l’enladrillado de tota la vorera de la perifèria de l’edifici sobre la base forta ja construïda, segons pressupost presentat pel Sr. Josep Vilà.
S’aprova per a la seva execució el pressupost presentat per l’empresa IVANASER, per a la construcció de la valla per tal de vallar tota la preifèria exterior de l’edifici; i una altra per envoltar el recinte ocupat pel dipòsit de gas-propà de l’hort.
**** El Servei Municipal de Pompes Fúnebres va ser cedit per l’Ajuntament a l’Hospital des de fa 8 anys (15-11-1972)****
7-2-1973: Estat de comptes de 1972 (pàg. 35v)
- Mort de Maria Pons, dona del president de l’Hospital, l’alcalde Antoni Martí.
- Greu accident de Matíes Morte.
20-6-1973: desperfectes a la sala d’autòpsies que cal arreglar per part de l’ajuntament, ja que és propietat municipal.
8-8-1973: reparació de la rentadora.
Arriba l’encàrrec d’uns sillons per la sala d’estar
Canvi de superiora (marxa a Vic la ex-superiora Madre Miseridòrdia i la substitueix la Madre Josefa Bartrons, qui ja havia regentat la comunitat durant quatre anys en la dècada dels seixanta.)
3-10-1973: Pla de pintat de l’edifici que comença amb urgència el pintat de les vivendes de la comunitat, tenint en compte l’estat lamentable que presenten les seves habitacions.
7-11-1973: pintat de les portes i finestres, en molt mal estat degut que són a l’intempèrie.
3-12-1973: es renova l’adjudicació del Servei Municipal de Pompes Fúnebres a la Institució.
6-2-1974: estat de comptes de 1973.
16-4-1974: degut a l’augment de costos d’aliments, medicines,…s’acorda apujar els sous.
4-6-1974: s’acorda que en els “membretes” d’impresos hi consti el nom compost de “Asilo-Hospital Ntra. Sra. de Montserrat”, d’acord amb el que conteempla el reglament, que classifica les activitats de la Institució en les dos vessants de malalts pobres i Asilados ancianos.
Apareixen humitats en el passillo acabat de pintar que uneix el vestíbul de la Planta baixa amb la capella, fet pel que s’acorda colocar immediatament un fris d’alçada necessària, tal com ja es va fer a la Sala d’Estar i al menjador. També s’acorda posar-lo, quan es cregui convenient, en el passadís del primer pis.
13-8-1974: degut a l’augment del combustible i el manteniment de l’ambulància s’acorda apujar els preus (petge, temps d’espera,…)
4-9-1974: s’acorda la instal·lació de nous comptadors de funcionament elèctric, per tal d’assegurar l’aigua calenta en el “cuarto de aseo” dels avis.
Les últimes plujes han provocat taques en l’acabada de pintar sala d’estar dels avis, així com també en algunes habitacions. S’acorda que el contractista d’obres, Sr. Vilà, instal·li al sostre tela asfàltica.
S’acorda aplicar la mateixa tarifa d’ambulància que l’aplicada per la Creu Roja local, degut a que el servei a la localitat és el mateix.
11-12-1974: S’acorda donar un obsequi-record a la germana Regina Boada Argelich, en motiu de celebrar el cinquanta aniversari dels seus vots en la Religió.
Conveni amb metges de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell i amb metges de “L’Aliança”.
5-2-1975: pèssimes condicions de l’enllosat de les 2 habitacions de consultori del oculista i de Sala de Reunions s’acorda un contracte amb l’industrial Campderrós que procedeixi a pavimentar-lo de nou.
El termo de la cuina sempre funciona malament i s’acorda instal·lar-ne un de nou de sistema elèctric.
Estat de comptes.
Degut a la Insuficiència d’habitacions i de serveis que pateixen les germanes en la seva residència particular +`insuficiència de llits per atendre a la creixent demanda d’interns, principalment asilats….. s’acorda construir un nou pavelló en l’actual hort, adosat a la capella en els baixos i a la residència en el pis. Amb això s’acorda solicitar assistència a l’arquitecte Josep Campmany.
15-4-1975:
Canvi de president i vice-president de la Institució.
Es dóna un diploma a Antonio Martí.
membres de la junta: Antonio Martí, Arsenio Martells, Mn. Jaume Serrano, Joan Boada, Jaume Dalmases, Fermí Pujol, Josep Serra, Matíes Morte, Carles Buch i Conrad Cabassa.
14-5-1975: S’acorda atorgar un diploma d’agraïment als 2 ex-presidents anteriors (Guillermo i Argimiro).
14-6-1975: característiques del nou projecte d’ampliació.
Els metges de Martorell pleguen pq és un estorb venir a Olesa.
12-11-1975: es vol convertir la Sala de Parts, actualment en desús, en sala –dormitori.
S’acorda el diumenge 30-11-1975, a les 13h, per a fer l’entrega, en acte íntim, dels diplomes d’Honor de la Institució als ex-presidents.
10-12-1975: equiparar les tarifes de l’ambulància.
S’encarrega al secretari que en el següent número del diari “Olesa” es publiqui un petit historial dels últims 20 anys de les activitats de la Institució en col·laboració amb la Mutualitat de Previsió Social Sant Bernat.